Aquesta és l'evolució del spread de Grècia: 
Quan es supera el 300 s'entra en risc imminent de fallida.
Nota: El spread dels Credit Default Swaps (CDS) grecs respecte a l'alemany és una forma de mesurar el risc d'impagament i reflecteix en pb (punts bàsics o 0,01% d' interès). Els CDS són assegurances d'impagament que garantitzen el cobrament del capital assegurat en cas de fallida de l'emissor del deute.
És interessant observar com en només un parell de mesos el país ha passat d'estar en una situació semblant a la que està Espanya actualment a fer fallida i necessitar un rescat.
I mIra avui quina és l'evolució des spread del banc més important de Grècia, el Banc Nacional de Grècia:
Una altra cosa curiosa és veure com 300 marca una parada psicològica que la realitat objectiva no deixa que es mantingui.
I quina és l'evolució que està fent Espanya? Vosaltres mateixos, interpreteu:
Aquí tenim la tercera Maria, Portugal:
És curiós que les darreres economies que es van sumar a la moneda única i a les condicions que va imposar la CEE (les que més difícil ho tenien) hagin acabat d'aquesta manera, després de l'aparent miracle econòmic que van patir. I és que no hi ha duros a 4 pessetes...
Aquests darrers dies 3 "grans" de l'economia mundial i per separat han advertit que l'economia espanyola es dirigeix cap al col·lapse:
Aquí teniu la gràfica dels CDS de Portugal. Això fa pudor de socarrim... La provabilitat de fallida de Portugal per impagament ja és del 48%, la més alta del món! http://www.cmavision.com/market-data

Així és com titula el JcB la gràfica de més a baix que indica l'evolució del sector serveis a Espanya
Per poder-la interpretar bé cal tenir en compte que el PMI (el traç blau) és un índex avançat, és a dir, serveix per endevinar la tendència a curt plaç del mercat. L'índex que elabora el BdE, la xifra de negocis dels sector serveis (el traç negre), és en canvi un indicador endarrerit. O sigui, que ens espera un panorama de retorn als pitjors moments del 2008, però a diferència d'abans, ara plou sobre mollat, perquè l'atur no s'ha recuperat, l'estat està més endeutat, hi ha menys marge polític, les prestacions socials caduquen, etc. de manera que la crisi s'agreuja.
Comentari de JcB:
Hay que comprender que el colapso en la demanda agregada que se ha dado en España no ha ocurrido en ningún otro país del mundo, ni siquiera en Grecia o Letonia. Esto fue así porque la burbuja crediticia fue aquí mayor que en ningún otro sitio, y por lo tanto el pinchazo de ésta hundió la actividad económica.
Estamos a un 60 o tal vez 65% del ajuste, por lo que si pretenden llevarnos a un superávit corriente nos veremos con un 30% de paro, o tal vez con un 32% si la situación exterior se tuerce.
España en los próximos dos años, a menos que el euro colapse, va a ser lo mas parecido al infierno (económico) que nadie pueda imaginar.
Doncs segurament no massa lluny de com estan els grecs avui:
http://www.rebelion.org/noticias/europa/2011/12/grecia-y-el-caos-141686
A dia d'avui, sorprenentment, molta gent accepta com a inevitables les retallades socials, mentre per l'altra banda muntanyes de diners PÚBLICS, estalviats en la sanitat, serveis socials, protecció laboral, etc. serveixen per salvar a la banca, entre d'altres. Els grecs, com mostra en aquest article, estan caient pendent abaix i sense fre... Mentre la banca grega, l'aristocràcia capitalista, etc. han salvaguardat els seus interessos. Doncs naltros, seguint els seus passos ;-)