Bueno, això no deixen de ser llicències literàries... El que vol dir i es diu és que cal fer un canvi molt gran (revolució?) per aconseguir un sistema econòmic que no exhaureixi els recursos naturals sinó que funcioni de forma sostenible (economia sostenible vs creixement sostingut).
El model econòmic actual ha anat incrementant l'ús dels recursos (petroli, minerals, aigua, fusta, etc.) i obviament arriba un punt en que passes la línia que marca la capacitat del planeta de regenerar-los... Aquesta línia ja s'ha superat fa temps en molts d'aquestsrecursos... És com quan una família gasta cada cop més per passar el més guanyant el mateix. Arriba un punt que gasta més del que guanya. Això fa, llavors, que cada més hagi d'esmerçar tot el sou i també una part dels estalvis (que vindrien a ser les reserves). Quan peta aquest modus vivendi? Quan s'acaven els estalvis... Llavors, com que la teta no dona per tant, cal començar a reduir les despeses, que és el que sembla que passarà ara...
Però la realitat del sistema econòmic és molt més complexa que tot això, perquè haver de reduir les despeses, en temps de capitalisme i de bombolla financera, vol dir entrar en crisi de superproducció, amb la conseqüent destrucció de teixit productiu, que a més no crec que sigui simètrica i molt menys planificada per mitigar els efectes socials, i a sobre la punxada de bombolles com la financera, que és, com diu l'article, la saba que ha permés que tot això xutés els darrers anys i que farà més bestia la caiguda (com en qualsevol estafa piramidal més).
Reenvia aquesta pàgina
Bueno, això no deixen de ser
Bueno, això no deixen de ser llicències literàries... El que vol dir i es diu és que cal fer un canvi molt gran (revolució?) per aconseguir un sistema econòmic que no exhaureixi els recursos naturals sinó que funcioni de forma sostenible (economia sostenible vs creixement sostingut).
El model econòmic actual ha anat incrementant l'ús dels recursos (petroli, minerals, aigua, fusta, etc.) i obviament arriba un punt en que passes la línia que marca la capacitat del planeta de regenerar-los... Aquesta línia ja s'ha superat fa temps en molts d'aquestsrecursos... És com quan una família gasta cada cop més per passar el més guanyant el mateix. Arriba un punt que gasta més del que guanya. Això fa, llavors, que cada més hagi d'esmerçar tot el sou i també una part dels estalvis (que vindrien a ser les reserves). Quan peta aquest modus vivendi? Quan s'acaven els estalvis... Llavors, com que la teta no dona per tant, cal començar a reduir les despeses, que és el que sembla que passarà ara...
Però la realitat del sistema econòmic és molt més complexa que tot això, perquè haver de reduir les despeses, en temps de capitalisme i de bombolla financera, vol dir entrar en crisi de superproducció, amb la conseqüent destrucció de teixit productiu, que a més no crec que sigui simètrica i molt menys planificada per mitigar els efectes socials, i a sobre la punxada de bombolles com la financera, que és, com diu l'article, la saba que ha permés que tot això xutés els darrers anys i que farà més bestia la caiguda (com en qualsevol estafa piramidal més).
Joan www.bombollaimmobiliaria.com