bombollaimmobiliaria.com

Comentari de JcB:

Hay que comprender que el colapso en la demanda agregada que se ha dado en España no ha ocurrido en ningún otro país del mundo, ni siquiera en Grecia o Letonia. Esto fue así porque la burbuja crediticia fue aquí mayor que en ningún otro sitio, y por lo tanto el pinchazo de ésta hundió la actividad económica.

Estamos a un 60 o tal vez 65% del ajuste, por lo que si pretenden llevarnos a un superávit corriente nos veremos con un 30% de paro, o tal vez con un 32% si la situación exterior se tuerce.

España en los próximos dos años, a menos que el euro colapse, va a ser lo mas parecido al infierno (económico) que nadie pueda imaginar.

Hem estrenat un perfil al twitter (el d'identi.ca està en camí), igual que ja ho vam fer al facebook... Us podeu subscriure aquí:

https://twitter.com/#!/bombollaimmobil

Recordeu que també tenim perfil al facebook ;-) A partir d'ara aquests es sumen als altres mètodes d'estar al dia del que escrivim per aquí.

Cada cop m'alucina més que hi hagi gent com en Jaume Barberà que pugui fer programes de qualitat, i a sobre posant el focus en el que en general interessa silenciar... Chapó per en Jaume i el seu equip... i que duri (ja vorem).

En tot cas, en el programa del passat 13 de desembre va convidar al professor José Maria Gay de Liébana i, entre altres coses, amenitzades pel seu fer "informal" i les magnífiques gràfiques que va elaborar, va visualitzar una dada que hauria de permetre'ns entendre perquè la situació que tenim no és "reversible", no es sol·lucionarà amb cap vareta màgica i, possiblement, acabarà malament, com ja fa anys que anunciem per aquí, abans fins i tot que es parlés de la "crisi":

Espanya (administracions públiquies, banca, empreses i aprticulars), deu 4 cops el que ingressa/genera en un any (el deute és aproximadament quatre cops el producte interior brut).

Imaginem família a on només entra un sou mileurista. Això fa que s'ingressin 1.000€ x 12 mesos = 12.000€ Aquesta família, si es digués Espanya, tindria un deute de 48.000€. I com que no es pot passar 4 anys sense menjar ni respirar, per tornar un crèdit així li caldrien com a mínim 30, 40 o 50 anys... Però el retorn es podria fer si aquesta família pogués estalviar. I el que en realitat li passa a aquesta família és que no només no pot estalviar, sinó que a sobre gasta més del que ingressa, i per tant actualment, malgrat que ja està fent esforços, el que fa és ampliar el deute...

I entre altres coses, aquesta família:

Doncs segurament no massa lluny de com estan els grecs avui:

http://www.rebelion.org/noticias/europa/2011/12/grecia-y-el-caos-141686

A dia d'avui, sorprenentment, molta gent accepta com a inevitables les retallades socials, mentre per l'altra banda muntanyes de diners PÚBLICS, estalviats en la sanitat, serveis socials, protecció laboral, etc. serveixen per salvar a la banca, entre d'altres. Els grecs, com mostra en aquest article, estan caient pendent abaix i sense fre... Mentre la banca grega, l'aristocràcia capitalista, etc. han salvaguardat els seus interessos. Doncs naltros, seguint els seus passos ;-)

Així és com titula el JcB la gràfica de més a baix que indica l'evolució del sector serveis a Espanya

Per poder-la interpretar bé cal tenir en compte que el PMI (el traç blau) és un índex avançat, és a dir, serveix per endevinar la tendència a curt plaç del mercat. L'índex que elabora el BdE, la xifra de negocis dels sector serveis (el traç negre), és en canvi un indicador endarrerit. O sigui, que ens espera un panorama de retorn als pitjors moments del 2008, però a diferència d'abans, ara plou sobre mollat, perquè l'atur no s'ha recuperat, l'estat està més endeutat, hi ha menys marge polític, les prestacions socials caduquen, etc. de manera que la crisi s'agreuja.

Fa uns dies penjàvem una xerrada de l'economista Bern Senf (molt recomanable per entendre el mecanisme de tot plegat), i ara us penjo aquest video del 30 minuts, que és més "accessible per tots els públics", però que diu algunes coses bastant "clares" (m'agrada, especialment, l'analista de fesomia indú).

Que el "disfruteu"!

Pd.: sembla que el codi per penjar-lo no acaba de funcionar, així que deixo l'enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/3836950/El-negoci-del-deute

Sembla que JcB comença a veure el final:

"En su día dije que se vería venir con un mes de antelación. Sólo diré que podemos estar cerca del día D-30. Tal vez en una o dos semanas se vea ya claro del todo.
 
Estoy revisando la prensa extranjera y los artículos de opinión de la blogosfera y esto parece el museo de los horrores. La verdad es que no sé bien por dónde empezar. Bueno, este va bien: "se prepara el mayor default de la Historia. Un default que se producirá en completa anarquía, porque no se puede gestionar de otro modo"

"La setmana passada, el japonès Nomura banc va dir que una ruptura de l'euro és un "risc real" "

 
Cual es la probabilidad de quiebra o ruptura del €uro? 70%?
 
Yo dije el 30% hace 2 semanas, pero en mi cabeza ese número está subiendo a toda velocidad"
 
Qui encara hagi d'anar al banc a provisionar-se de plata o or que s'afanyi...
Chaves ja ho està fent:
 

En un recent article a The economist se'ns explica que la bombolla immobiliària tan sols ha punxat a uns pocs països de la OCDE.
De fet, per a 9 països de la OCDE es calcula que el preu de l'habitatge encara està sobrevalorat en més d'un 25%. Espanya és un d'ells.
Països com Bèlgica i França tenen una bombolla que encara no ha punxat i és molt grossa (preus sobrevalorats en un 50%)
Quan va començar la crisi, els preus van caure en 5 dels 16 països de la OCDE que patien bombolles. Ara ja en són 8 els països que pateixen caigudes de preus.
L'article explica que preus sobrevalorats, crisi creditícia, atur elevat, inflació/interessos alts de les hipoteques són una bomba de rellotgeria que pot conduir a una recessió encara més forta.
Tot això vol dir que encara no hem tocat fons, ni a Espanya, ni a la UE, ni a molts països de la OCDE (i jo diria fins i tot que el mateix pot estar preparant-se a moltes economies emergents). La casa dels horrors continuarà...
 
 
http://www.economist.com/node/21540231