El tinglados dels bancs, els crèdits i la creació del diner en forma de conte

Posted on Octubre 31st, 2008 by joan and tagged , , , .
imatge de joan

He trobat per Internet un text a on s'explica com s'ha arribat a l'actualitat, en el que al sistema financer correspon. És una mena de conte a on podeu llegir com es va començar a crear el diner, el patró or, el crèdit, els interessos, el nou diner a partir del crèdit... Son temes complicats, costen d'entendre, i s'agraeixen textos d'aquesta mena:

Quiero toda la Tierra más el 5%

Comentaris

Doncs sí que està ben escrit,

imatge de kastigador

Doncs sí que està ben escrit, en forma de fàbula, clar...
Crec que una de les diferències amb la realitat, és que quan va aparèixer el diner, els governs no eren "democràtics", com explica el conte... els diners devien sorgir a Mesopotàmia, Egipte, per a facilitat el "trueque", clar, però van ser els reis (que en aquest cas eren també banquers) que el van treure en circulació monedes d'or, plata, coure (aconsellats per ministres i savis de la cort, clar).
Els reis, al tenir el poder militar, ho devien tenir senzill per a imposar l´ús dels diners... devien anar al camperol (o productor) i dir-li: m'emporto la teva collita però a canvi et dono aquestes monedes i et garanteixo que valen el que prenc (i si no m'ho dones ho prendré igual, que tinc soldats, clar). I el camperol, davant del mal menor, li donava la collita...
A més, en aquella època, els reis ho devien tenir senzill per a crear més moneda...si tenien metall, només havien de encunyar més moneda... clar que ells personalment ja tenien tot el que podien desitjar i soposo que en condicions normals no es dedicaven a fer més moneda (diferent era si hi havia alguna guerra, o calia fer una obra pública important...).
Suposo que el tema dels banquers tal com explica el conte, ja no és a la època dels reis absolutistes sino de les monarquies parlamentaries, que limitaven el poder dels reis (després de revoles i sang vessada).
Clar, si un rei té poder absolut no accepta un préstec, senzillament agafa els diners.

I així juga el seu paper la burqesia, que van anar acumulant diners mentre reis i nobles (sobretot els darrers) anaven perdent els seus. Recordem que els jueus eren banquers doncs deixaven diners amb interessos (cosa que prohibia el cristianisme i l'islam).

I al final hem arribat a l'enginyeria financera...

El final del conte no està gaire lograt...
també recordo que "la caixa", va treure una "historia del dinero", amb Mortadel·lo i Filemó (en català) i dibuixada pel gran Ibañez... però clar, allà només mostrava els avantatges del diner... tot per a nens.

La pena és que la única opció que tenim al diner en si, com a tal, és tornar al "trueque", una altra cosa és tot el tinglado que hi ha... suposo que en una societat lliure no es pot prohibir el préstec amb interessos... i ningú deixa diners sense obtenir benefici (excepte la família...).
és complicat el món...
el millor és viure com si els diners no fossin importants, si es pot.

david

Comment by kastigador on nov 2nd, 2008 at 1:41 am

Només dos comentaris sense

imatge de joan

Només dos comentaris sense segones intencions:

- una cosa és abandonar el patró monetari actual, a on el diner es vincula al deute i tornar, per exemple, al patró or o similars... Clar que això no deu ser el millor pel Capitalisme... Però el Capitalisme probablement no és el millor per la Societat ;-)

- i una segona qüestió, una cosa és deixar diners amb interès (sense permetre interessos abusius, la usura), i una altra cosa és permetre deixar diners que no et pertanyen (de dipositaris que si els reclamen tots de cop no els podran obtenir, com actualment). No entro en que és més beneficiós econòmica i/o socialment, només en que si que hi ha alternatives

Comment by joan on nov 11th, 2008 at 2:04 am

With all these silly

imatge de Anònim

With all these silly weistbes, such a great page keeps my internet hope alive.

Comment by Anònim on set 11th, 2011 at 7:39 am

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprobar que ets de carn i ossos i para prevenir el spam :-) Disculpa les molèsties!
Imatge CAPTCHA
Introduïu els caràcters que es mostren a la imatge.
 
No feu cas d aquest link