Catalunya a la merda

Posted on Octubre 26th, 2010 by binissaida and tagged , , , .
imatge de binissaida

Avui han tornat a la càrrega amb Catalunya. Ens han tornat a rebaixar la qualificació del nostre deute (cal tenir en compte que aquesta agència, i gual que d'altres semblants, ha estat molt criticada per ser massa permisiva i donar qualificacions massa bones...). Ara estem a un graó del nivell de bonus considerat "bonus escombraria"!, una mena de subprime en el mercat del deute:
 
"Moody's ha decidido rebajar la calificación de la deuda de Cataluña de A1 (quinto nivel) a A2 (sexto nivel) manteniendo la perspectiva negativa, por lo que podría haber nuevas rebajas en el futuro. [...] El rating permanece en perspectiva negativa para reflejar las débiles perspectivas económicas, que afectarán a los ingresos impositivos, y la incertidumbre sobre la capacidad de Cataluña para obtener las grandes cantidades de dinero que necesita a un coste razonable"

 
"En 2011, según los cálculos de Moody's, la Generalitat afronta pagos por su deuda de uno 8.000 millones de euros, aproximadamente el 30% de sus ingresos operativos. Además, asegura que la proporción de su deuda tanto directa como indirecta en relación a sus ingresos pasará del 117% de 2009 al 170% en 2011."

 
Escala que fa servir Moody's
 

Comentaris

(en referència a un

imatge de binissaida

(en referència a un correu-e:)

Jo no estic tant segur que hi hagi tanta diferència entre el model de creixement de Castella la Mancha i Catalunya.
Per començar, la taxa de creixement anual del PIB en els anys d'expansió de la bombolla (entre el 2000 i el 2007), si bé és mes alta per Castella la Mancha (3,57), no és massa diferent a la de Catalunya (3,27). http://www.ine.es/prensa/np495.pdf
Una altra dada esperable segons la teva hipòtesi seria que després de la punxada de la bombolla, la caiguda del PIB fos més pronunciada a castella la Mancha, i que Catalunya hagués patit menys que la mitjana espanyola. Doncs resulta que el PIB espanyol va caure entre el 2008 i 2009 una mica menys que el català, i encara força menys va caure el PIB manxec (http://www.ine.es/prodyser/pubweb/espcif/cuen10.pdf):
Les dades definitives de l'IDESCAT també ho corroboren (Espanya 3,4%, Catalunya 3,6%): http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5108

I és cert que Catalunya és la primera potència econòmica industrial d'Espanya, però precisament aquest sector està en franc retrocés a Catalunya, en comparació amb altres CCAA, crec que unes de les claus per entendre perquè estem on estem:
Font: http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=EIE&idtab=8

I en canvi no s'observa cap compensació en el sector serveis, sinó més aviat al contrari, també una lleugera pèrdua de pes específic (cal dir que en aquest sector, el més important de l'economia espanyola, la primera potència és Madrid):
Font: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft37%2Fe01&file=inebas...

Una darrera qüestió és observar el comportament de l'índex de producció industrial, per veure si catalunya demostra tenir fortalesa econòmica, i pertant solvència financera.
Doncs resulta que estem una miqueta per sobre la mitjana espanyola des de fa uns anys, però CCAA com País Basc o Madrid ens superen clarament. En tot cas de la caiguda que ha patit Espanya Catalunya no se'n lliure.

Jo crec que el problema de Catalunya és un problema que entronca amb la transformació econòmica que està patint el món degut a la irrupció de les economies emergents (Xina, Índia, sudest asiàtic, Brasil) i a l'entrada en escena dels països del bloc de l'Est. Qui més ho està notant és el sector industrial, però sobretot aquell que no feia res massa extraordinari, res de massa valor afegit. A Catalunya, un 28,6% de la xifra de negocis del sector pertany a la indústria càrnica (http://www.ine.es/revistas/cifraine/0106.pdf). Quin valor afegit té aquest sector?
Catalunya està patint el darrer cant del cigne de la globalització. La nostra indústria ara té moltíssims més competidors, i en el llenguatge liberal això vol dir que cal ser més competitiu, i obrir les portes a la inversió per reconvertir el sector. La independència es vol per això, és la recepta del La porta, Sala i Martin, Huguet, Carretero i companyia. Però no ens diuen que això té un preu que tots patirem, perquè ens volen posar a nivell de alemanys, xinesos o japonesos, gent que només viu per treballar. I tots aquests governs tenen un punt d'autoritari i de predadors de recursos que no ho voldria pas per Catalunya. I tot plegat és pura miopia, perquè tenim a la cantonada els límits del creixement que marquen totes les crisis que el planeta està a punt de patir (crisi energètica, minera, biològica, ecològica, climàtica, agrícola).
Un futur milor només pot ser de cooperació i no de competitivitat, de governs socio-democràtics i no liberal-tecnocràtics, i de gran germanor amb els nostres veïns.
I ara penso amb els pobres irlandesos, que fa 2 anys es van avançar a les mesures neocon que ara ens imposen alemanys i americans (BCE i FMI). Maleïda independència la seva, que els ha fet passar pel sedàs els primers, i amb tots els honors...

Comment by binissaida on oct 27th, 2010 at 5:03 pm

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprobar que ets de carn i ossos i para prevenir el spam :-) Disculpa les molèsties!
Imatge CAPTCHA
Introduïu els caràcters que es mostren a la imatge.

Google


 

A Internet |

A bombolla






 
No feu cas d aquest link