bombollaimmobiliaria.com

Avui publica el Pais que sense ajuts públics (de 171.000 milions d'euros) el nombre d'entitats financeres que no haguessin passat les proves d'estrés que es van publicar fa uns dies s'hagués triplicat. Aprofito per comentar que:

1. Mentre que una part de la societat pateix la crisi amb l'atur i el desnonament o la pèrdua del seu habitatge, els que no perdonen els deutes, els bancs, s'han apropiat d'una burrada de milions de diner públic (nostre). Jo hagués preferit ajudar a la gent d'a peu que als banquers...
2. Que a les proves d'estrés no s'han presentat totes les entitats finaceres, sinó que moltes han quedat fora (qui pensa mal...)
3. Que les proves fetes per la UE mereixen una confiança relativa: de fet, aquesta tongada és conseqüència del ridícul de les primeres proves, que van aprovar als bancs irlandesos que poc després van haver de ser rescatats pel seu govern (un altre cop, amb diners públics).
4. I ja de passada, algú es pregunta com pot ser que unes entitats fins ara teòriocament públiques (les caixes d'estalvi), passaran a ser bancs privats sin comerlo ni beberlo? Teniem un teòric actiu públic i ara resulta que deixem de tenir-lo, sense més? Potser és que és un actiu "en fallida" però, llavors, ningú no ha de respondre d'aquesta fallida i d'aquest "desfalc" de diners públics?

Avui ens hem esmorzat unes quantes notícies que indiquen que la cosa no va fina i al llop de la crisi a Espanya li comença a caure la pell de xai... Algú podrà dir que això de la crisi està ja molt vist. Però no, jo no parlo del que hem vist fins ara, que no és una minúcia amb la que ens pot caure... (casi que podria afirmar: "amb la que ens caurà").

Per començar ahir en Roubini, un economista de prestigi, professor a la universitat de Nova York, dels pocs que van avançar la recessió/depresió que estem vivint, va comentar que Espanya era el perill més gran per la Unió Monetària Europea (l'Euro).

Aquesta és una hipòtesi que es comenta en els fòrums econòmics alternatius, però de la que els nostres mitjans de desinformació no acostumen a parlar...

I per acabar-ho d'adobar, en Zapatero ha afirmat que Espanya no sortirà del euro.

És significatiu que el president de l'estat espanyol digui això perquè:

Per una bona part de la gent, que no te estalvis i si, probablement, algun deute, aquest no és un tema de preocupació. Però aquells que teniu estalvis, els que espereu que aquests estalvis us donin tranquilitat quan us jubileu, o si perdeu la feina, heu d'estar alertes...

Fa ja molt temps que en se'n parla, en els mitjans alternatius als mass media controlats per l'stablishment, de què els bancs i les caixes espanyoles podrien fer fallida... Normalment es parla d'entitats més exposades que d'altres, sobretot algunes caixes petites i/o molt exposades al sector del totxo.

I la realitat va donant cada cop més força a aquesta visió:

• la morositat s'ha triplicat en menys d'un any
• grans empreses que tenien molts préstecs amb aquestes entitats estan fent fallida (amb el que augmenta el volum de crèdits de difícil retorn): Martin Fadesa, Colonial, Astroc, Llanera, etc.
• Els actius que recolzen els crèdits, que son els immobles, estan començant a devaluar-se (i el que queda!)
• El finançament extern de la banca espanyola s'ha boi acabat (entre la crisi de liquiditat i que l'economia i la banca espanyoles estan, a l'estranger, considerades com un element d'alt risc, ningú no vol invertir-hi, excepte si és a preu de saldo)
• L'enfonsament d'entitats inversores com Lehman Brothers, a a on hi ha bancs i caixes que tenien part del seu capital i que, probablement, s'haurà esvaït.
• El precedent del que li està passant al sistema financer USAmericà, a on hi ha una crisi com la nostra però que va un any avançada (així que el que estem veient allà, amb més o menys similitut, ens ho podem trobar aquí)