bancs i caixes

warning: Creating default object from empty value in /home/calbasi/public_html/bombollaimmobiliaria.com/drupal/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.

Què passaria si els preus dels pisos acabessin de baixar

Posted on Novembre 25th, 2010 by binissaida and tagged , , .
imatge de binissaida

Ara mateix, el què atura el daltabaix de les entitats financeres és la retenció de la baixada dels preus dels pisos, ja que moltes entitats financeres aguanten els pisos a preus gairebé de bombolla per mantenir inflats els seus actius i no incórrer en falida. El problema és que les entitats financeres tenen un deute bestial que està conduint a Espanya a l'abisme. Què passaria si hi hagués un miracle, i aconseguissin vendre aquests pisos abaixant els preus (com alguns apunten), es podria eixugar el deute que tenen les entitats financeres?
 
Escoltem què diu el JcB:
 
Los venden ¿a quién?

Lo que quiero decir es que no van a venir inversores extranjeros a comprar un mínimo de 1.5 millones de viviendas más el mínimo de 2 millones que tienen los pasapiseros.

Estoy totalmente de acuerdo en que los pisos deben bajar a su nivel de mercado y que debe dejar de intervenirse en éste.

Pero pensemos en si eso soluciona algo a nivel macro. Lo primero, es dudoso que el nivel de ventas suba porque los pisos bajen. A su vez eso provocaría una enorme contracción del crédito (por el deterioro del balance de las entidades) que posiblemente compensara el efecto de la bajada de precios.

Y, en segundo lugar, lógicamente esas ventas se financiarían en su gran mayoría con ahorro interior, con lo que el efecto final sería una intensa salida de ese ahorro hacia el exterior para repagar la gigantesca deuda externa que tiene contraída la banca.

Lógicamente ese ahorro dejaría de estar disponible para el consumo y la inversión productiva.

La bola de neu

Posted on Novembre 15th, 2010 by binissaida and tagged , , , , , , .
imatge de binissaida

L'evolució del cost del deute irlandès i portugués s'ha disparat. Aquests països estan molt a prop de la situació que va patir Grècia amb el seu deute a finals d'abril quan va necessitar el rescat d'Europa i el FMI.
 
Espanya, per ara, es manté distanciada d'aquest mal tràngol (tot i que som el 9è país del món amb més risc de fallida).
 
I no podem estar tranquils, perquè la bola de neu que ha provocat la bombolla immobiliària està lluny d'haver-se aturat. Les entitats financeres van comprometre una immensa quantitat de diner per a finançar tot el totxo que es feia, a plaços curts, pensant que la comèdia funcionaria sempre. I ara els instruments (cèdules, bonus, etc) estan vencent i no la poden pagar (perquè l'activitat econòmica que tants rèdits donava a bancs i caixes, el totxo, ha frenat completament) de manera que cal imperativament anar a renovar els préstecs contrets.
 

Rescat públic d'entitats financeres

Posted on Juliol 28th, 2010 by joan and tagged , .
imatge de joan

El rescat públic d'entitats financeres s'ha donat a tot el món (Citybank i Morgan als EEUU, etc.). A Espanya és fa de dugues formes:

1) El rescat explícit.

Considero rescat explícit a la intervenció per part del banc d'Espanya d'una entitat financera. De moment en aquesta crisi hi ha hagut dos casos:

  • CCM (Caja Castilla la Mancha), al 2009
  • Caja Sur, al 2010

2) El rescat implícit

És un rescat dissimulat, però a diferència dels ajuts públics a la banca (que tractarem en un altre apartat), en aquest cas, a més, la propietat de les entitats financeres es veu alterada (en el cas de les fusions de les caixes perquè estan obligades a compartir-la entre elles, i perquè els préstecs públics a mig termini s'acabaran convertint en quotes participàtives que permetran el capital privat o públic, a poseir una part de l'accionariat de les caixes).

Les caixes espanyoles que la situació econòmioca, i el Banc d'Espanya en última instància, ha obligat a fusionar-se o deixar-se absorvir son:

  • Caixa Girona (absorvida per "la Caixa")
  • Caixa Catalunya, Caixa Tarragona...
  • Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manresa ... (ara conegudes com UNIMM)
  • Caixa Laietana
  • Caja Madrid, Bancaja...
  • CAM
  • ...

Continuem fent bombolla, però ara bancària

Posted on Juliol 15th, 2010 by binissaida and tagged , , , .
imatge de binissaida

Darrer post del JCb:

Parece que ya vamos entendiendo el porqué se han relajado las presiones sobre la deuda española. El BCE ha publicado las cifras de financiación al sistema bancario europeo en junio y lo que ha ocurrido es sencillamente escandaloso. El peso en el balance de la banca española ha aumentado desde 85.618 millones hasta 126.3...00 millones, pulverizando absolutamente todos los records. El incremento es algo menor si contamos lo depositado en el BCE, que era 18.150 millones en mayo y cayó a 9.638 en junio.

El peso de la banca española sube hasta el 25.4% sin contar lo depositado en el BCE. Recordemos que hace 18 meses era el 9.8%. ¿En qué se está convirtiendo el BCE? ¿En el bad-bank europeo? Lamento mucho decirlo, pero esto es imposible que termine bien.

http://www.bde.es/webbde/es/estadis/infoest/e0801.pdf

Estalvi a termini

Posted on Febrer 10th, 2010 by joan and tagged , .
imatge de joan

L'estalvi a termini son les clàssiques llibretes a termini fix (3 mesos, 6 mesos, 1 any...).

Les podeu contractar en qualsevol entitat financera. Per dipòsits en altres països, farem un escrit específic (en aquest només parlarem de les llibretes en entitats espanyoles o subjectes a la supervisió del Banc d'Espanya).

Estan cobertes al fons de garantia del govern espanyol, de 100.000€.

Malgrat els terminis de venciment, habitualment (llegiu la lletra petita), podreu cancel·lar-les quan volgueu (la penalització només acostuma a afectar els interessos, però no el capital dipositat).

Atenció: no recomano els productes "raros": diposits garantits, etc. En la lletra petita acostumen a comportar "obligacions".

Aquí en teniu un llistat:

El risc d'inversió de les entitats financeres de l'Espanya

Posted on Febrer 3rd, 2010 by binissaida and tagged , , , .
imatge de binissaida

 Us passo una taula on podreu veure el risc d'inversió que tenen les entitats finaceres de l'Estat espanyol:

  • Hi ha dues entitats que fan mala pinta...
  • Entendreu ara perquè volen fusionar-se les entitats que tenen una qualificació per sota de A- (l'ordre, de millor a pitjor, seria: AAA, AA, AA-, A+, A, A-, BBB+, etc.) (en groc)
  • La meitat de totes aquestes entitats estan en una progressió descendent en llur qualificació.

 

Per entendre la qualificació que tenen, mireu a http://www.fitchratings.es/llistats.asp?opc=23

 

Entitats qual crètis llarg plaç qual crèdits curt plaç
Instituto de Credito Oficial AAA   F1+  
Santander Consumer Finance AA   F1+  
Banco Santander AA   F1+  
Banco Espanol de Credito S.A. (Banesto) AA   F1+  
Confederacion Espanola de Cajas de Ahorros AA-   F1+  
Banco Popular Espanol AA-   F1+  
Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona (la Caixa) AA-   F1+  
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) AA-   F1+  
Bilbao Bizkaia Kutxa A+   F1  
Caja Laboral Popular A+   F1  
Bankinter A+   F1  
Montes de Piedad y Caja de Ahorros de Ronda, Cadiz, Almeria, Malaga y Anteq. (Unicaja) A+   F1  
Caja de Ahorros de Murcia A+   F1  
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid A+   F1  
Banco de Sabadell A+   F1  
Cajamar Caja Rural, Sociedad Cooperativa de Credito (Cajamar) A   F1  
Caja de Ahorros de Vitoria y Alava (Caja Vital) A   F1  
Banco Cooperativo Espanol A   F1  
Institut Catala de Finances A   F1  
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Navarra A   F1  
Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragon A   F1  
Caja de Ahorros de Asturias (Cajastur) A   F1  
Caja Rural de Navarra, Sociedad Cooperativa de Credito A-   F2  
Caja Rural del Sur, Sociedad Cooperativa de Credito A-   F2  
Monte de Piedad y Caja de Ahorros San Fernando de Huelva, Jerez y Sevilla (Cajasol) A-   F2  
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Extremadura A-   F2  
Caja General de Ahorros de Canarias A-   F2  
Banco Guipuzcoano A-   F2  
Caja de Ahorros del Mediterraneo A-   F2  
Caixa de Aforros de Vigo, Ourense e Pontevedra (Caixanova) A-   F2  
Caja de Ahorros y Monte de Piedad del Circulo Catolico de Obreros de Burgos BBB+   F2  
Caja Espana de Inversiones, Caja de Ahorros y Monte de Piedad BBB+   F2  
Banco de Valencia BBB+   F2  
Caja Rural del Mediterraneo, Ruralcaja Sociedad Cooperativa de Credito (Ruralcaja) BBB+   F2  
Monte de Piedad y Caja General de Ahorros de Badajoz BBB+   F2  
Caja de Ahorros de Galicia (Caixa Galicia) BBB+   F2  
Caixa d'Estalvis del Penedes BBB+   F2  
Caja General de Ahorros de Granada BBB+   F2  
Caixa d'Estalvis de Sabadell BBB+   F2  
Caixa d'Estalvis de Girona BBB+   F2  
Caixa d'Estalvis de Terrassa BBB+   F2  
Caja de Ahorros de Valencia, Castellon y Alicante (Bancaja) BBB+   F2  
Caixa d'Estalvis Laietana BBB   F3  
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Las Baleares (Sa Nostra) BBB   F3  
Caixa d'Estalvis de Tarragona BBB   F3  
Caja de Ahorros de Castilla La Mancha BB+   B  
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Cordoba (CajaSur) BB+   B  

 

Un sintesi de com els banquers, mitjançant el govern, ens prenen el pel...

Posted on Juny 30th, 2009 by joan and tagged , , , , .
imatge de joan

L'autor de l'article que us transcric a continuació, en Roberto Centeno, és una catedràtic d'Economia, d'ideologia conservadora, però que es destaca per la seva vehemència i per no amagar la situació al personal sinó a la inversa. Juntament amb burbuja.info, Santiago Niño Becerra, etc. son dels que van explicant-nos les coses com son.
 
En aquest article repassa com el govern espanyol ha actuat estafant els recursos (actuals i futurs) dels ciutadans per a beneficiar a la Banca:
 

Es veu l'abisme...

Posted on Març 25th, 2009 by joan and tagged , , , , .
imatge de joan

L'usuari binissaida m'ha fet arribar un missatge que us reprodueixo:
 
Aquí teniu un relació de bancs i caixes segons el seu rati de morositat i el de solvència (el Core tier 1 mesura la relació de capital que té el banc entre els seus actius i el risc, és a dir, entre el capital que té i el que pretén tenir). Cal dir que valors de morositat superiors al 3% i de solvència inferiors al 6% comencen a ser perillosos. És interessant la correlació tan nefasta que hi ha entre la morositat i la solvència: quan més morositat té una entitat, més insolvent es torna, i això porta a la fallida.
 

Sembla que es comença a parlar de bancs i caixes insolvents i/o en fallida

Posted on Gener 20th, 2009 by joan and tagged , , , .
imatge de joan

Ai ai ai... que sembla que a la presa li surten cada dia més esquerdes... i si aquesta es confirma és de les que la pot fer reventar!!!

Bueno, doncs ha sortit la notícia: "Banco de España esperará las cifras del primer semestre para decidir si interviene alguna entidad - Cotizalia.com"


Google


 

A Internet |

A bombolla






 
No feu cas d aquest link