bombollaimmobiliaria.com

Ara mateix, el què atura el daltabaix de les entitats financeres és la retenció de la baixada dels preus dels pisos, ja que moltes entitats financeres aguanten els pisos a preus gairebé de bombolla per mantenir inflats els seus actius i no incórrer en falida. El problema és que les entitats financeres tenen un deute bestial que està conduint a Espanya a l'abisme. Què passaria si hi hagués un miracle, i aconseguissin vendre aquests pisos abaixant els preus (com alguns apunten), es podria eixugar el deute que tenen les entitats financeres?
 
Escoltem què diu el JcB:
 
Los venden ¿a quién?

Lo que quiero decir es que no van a venir inversores extranjeros a comprar un mínimo de 1.5 millones de viviendas más el mínimo de 2 millones que tienen los pasapiseros.

Estoy totalmente de acuerdo en que los pisos deben bajar a su nivel de mercado y que debe dejar de intervenirse en éste.

Pero pensemos en si eso soluciona algo a nivel macro. Lo primero, es dudoso que el nivel de ventas suba porque los pisos bajen. A su vez eso provocaría una enorme contracción del crédito (por el deterioro del balance de las entidades) que posiblemente compensara el efecto de la bajada de precios.

Y, en segundo lugar, lógicamente esas ventas se financiarían en su gran mayoría con ahorro interior, con lo que el efecto final sería una intensa salida de ese ahorro hacia el exterior para repagar la gigantesca deuda externa que tiene contraída la banca.

Lógicamente ese ahorro dejaría de estar disponible para el consumo y la inversión productiva.

L'evolució del cost del deute irlandès i portugués s'ha disparat. Aquests països estan molt a prop de la situació que va patir Grècia amb el seu deute a finals d'abril quan va necessitar el rescat d'Europa i el FMI.
 
Espanya, per ara, es manté distanciada d'aquest mal tràngol (tot i que som el 9è país del món amb més risc de fallida).
 
I no podem estar tranquils, perquè la bola de neu que ha provocat la bombolla immobiliària està lluny d'haver-se aturat. Les entitats financeres van comprometre una immensa quantitat de diner per a finançar tot el totxo que es feia, a plaços curts, pensant que la comèdia funcionaria sempre. I ara els instruments (cèdules, bonus, etc) estan vencent i no la poden pagar (perquè l'activitat econòmica que tants rèdits donava a bancs i caixes, el totxo, ha frenat completament) de manera que cal imperativament anar a renovar els préstecs contrets.
 

Darrer post del JCb:

Parece que ya vamos entendiendo el porqué se han relajado las presiones sobre la deuda española. El BCE ha publicado las cifras de financiación al sistema bancario europeo en junio y lo que ha ocurrido es sencillamente escandaloso. El peso en el balance de la banca española ha aumentado desde 85.618 millones hasta 126.3...00 millones, pulverizando absolutamente todos los records. El incremento es algo menor si contamos lo depositado en el BCE, que era 18.150 millones en mayo y cayó a 9.638 en junio.

El peso de la banca española sube hasta el 25.4% sin contar lo depositado en el BCE. Recordemos que hace 18 meses era el 9.8%. ¿En qué se está convirtiendo el BCE? ¿En el bad-bank europeo? Lamento mucho decirlo, pero esto es imposible que termine bien.

http://www.bde.es/webbde/es/estadis/infoest/e0801.pdf

 Us passo una taula on podreu veure el risc d'inversió que tenen les entitats finaceres de l'Estat espanyol:

• Hi ha dues entitats que fan mala pinta...
• Entendreu ara perquè volen fusionar-se les entitats que tenen una qualificació per sota de A- (l'ordre, de millor a pitjor, seria: AAA, AA, AA-, A+, A, A-, BBB+, etc.) (en groc)
• La meitat de totes aquestes entitats estan en una progressió descendent en llur qualificació.

Per entendre la qualificació que tenen, mireu a http://www.fitchratings.es/llistats.asp?opc=23

L'autor de l'article que us transcric a continuació, en Roberto Centeno, és una catedràtic d'Economia, d'ideologia conservadora, però que es destaca per la seva vehemència i per no amagar la situació al personal sinó a la inversa. Juntament amb burbuja.info, Santiago Niño Becerra, etc. son dels que van explicant-nos les coses com son.
 
En aquest article repassa com el govern espanyol ha actuat estafant els recursos (actuals i futurs) dels ciutadans per a beneficiar a la Banca:
 

L'usuari binissaida m'ha fet arribar un missatge que us reprodueixo:
 
Aquí teniu un relació de bancs i caixes segons el seu rati de morositat i el de solvència (el Core tier 1 mesura la relació de capital que té el banc entre els seus actius i el risc, és a dir, entre el capital que té i el que pretén tenir). Cal dir que valors de morositat superiors al 3% i de solvència inferiors al 6% comencen a ser perillosos. És interessant la correlació tan nefasta que hi ha entre la morositat i la solvència: quan més morositat té una entitat, més insolvent es torna, i això porta a la fallida.
 

Ai ai ai... que sembla que a la presa li surten cada dia més esquerdes... i si aquesta es confirma és de les que la pot fer reventar!!!

Bueno, doncs ha sortit la notícia: "Banco de España esperará las cifras del primer semestre para decidir si interviene alguna entidad - Cotizalia.com"

He trobat per Internet un text a on s'explica com s'ha arribat a l'actualitat, en el que al sistema financer correspon. És una mena de conte a on podeu llegir com es va començar a crear el diner, el patró or, el crèdit, els interessos, el nou diner a partir del crèdit... Son temes complicats, costen d'entendre, i s'agraeixen textos d'aquesta mena:

Quiero toda la Tierra más el 5%