bombollaimmobiliaria.com

En un recent article a The economist se'ns explica que la bombolla immobiliària tan sols ha punxat a uns pocs països de la OCDE.
De fet, per a 9 països de la OCDE es calcula que el preu de l'habitatge encara està sobrevalorat en més d'un 25%. Espanya és un d'ells.
Països com Bèlgica i França tenen una bombolla que encara no ha punxat i és molt grossa (preus sobrevalorats en un 50%)
Quan va començar la crisi, els preus van caure en 5 dels 16 països de la OCDE que patien bombolles. Ara ja en són 8 els països que pateixen caigudes de preus.
L'article explica que preus sobrevalorats, crisi creditícia, atur elevat, inflació/interessos alts de les hipoteques són una bomba de rellotgeria que pot conduir a una recessió encara més forta.
Tot això vol dir que encara no hem tocat fons, ni a Espanya, ni a la UE, ni a molts països de la OCDE (i jo diria fins i tot que el mateix pot estar preparant-se a moltes economies emergents). La casa dels horrors continuarà...
 
 
http://www.economist.com/node/21540231

Si llegiu aquest post de Marai, un dels meus favorits de Burbuja, veureu que la caiguda de preus en el sector s'està aguditzant:

2011 puede ser el año que vea el mayor desplome de precios de vivienda desde que se iniciara la crisis. El crédito para la adquisición de viviendas se ha secado (bueno, se ha reducido en cerca de un 50% respecto al año pasado). Los tipos de ínterés que se aplican al crédito nuevo, que tocaban mínimos a finales de 2010, están subiendo con fuerza. Aquí en b.info se dice que el "bull trap" ha pasado (buscar el famoso hilo de las fases del estallido de una burbuja inmobiliaria) y por tanto el desplome de precios empieza de verdad.

Añadir a ésto los riesgos sistémicos de la crisis de deuda: la crisis de las deudas soberanas en la zona euro, el reconocimiento de que buena parte de las deudas son impagables, la charada americana del tope de la deuda. Añadir la incipiente ralentización de la economía China y quizás otras economías emergentes. Añadir el estancamiento económico en la OCDE, el relativamente elevado precio del petróleo...

Propongo una Gran Porra del precio de la vivienda en 2011 que incluya todos los índices:

1) PORRA PRECIÓMETRO
 

No tiene este envío bajo observación. Pulse para comenzar a hacerlo

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . i arriba a nivells rècords.
 
 

Passo dos informes del Ricard Vergés, un dels experts més importants en mercat immobiliari.
També he parafrasejat les parts que he considerat més importants, perquè amb una ràpida ullada s'entengui l'arrel del més gran problema que té la nostra economia: la fi de la bombolla immobiliària

Certament, hi ha culpables, no és un problema de causes difuses i incommensurables com ens intenten vendre els del PSOE.

I d'altra banda, el què això evidencia és que Espanya fa temps que no li toca més remei que fer "trampa" per continuar gaudint de creixement econòmic. Qui pensa que la bombolla pot retornar no entén que el diner per remprendre-la només pot venir de fora, i que a fora ens el van prestar fins que van veure la vulnerabilitat de la nostra economia, basada en una mena d'estafa piramidal que a la mínima de canvi podia fer esfondrar tota la parròquia. I la mínima de canvi va arribar, i l'eixeta es va aturar. Ara només ens deixen diner a costa del pagament de molts interessos, i sota vigilància escrupulosa. L'aventura d'una nova bombolla és impossible.

http://www.ricardoverges.com/pdf/800.000.pdf
http://www.ricardoverges.com/pdf/Stocks.pdf

Aquí teniu un informe molt complet (93 pàgines) de les causes i conseqüències de la bombolla immobiliària espanyola. Val molt la pena.

Article (font: Libertad digital) que explica com la bombolla immobiliària encara continuarà fent mal:

[...] Para algunos analistas, como Edward Hugh, miembro de RGE Monitor (la firma de Nouriel Roubini), la recaída del mercado inmobiliario norteamericano o del automóvil se podría reproducir en España en 2011. Y ello, en parte, por diversos motivos relacionados con la intervención pública.
 
En primer lugar, la sobrevaloración en el precio de los activos inmobiliarios no se ha corregido sustancialmente respecto a los precios máximos de burbuja. Así, la vivienda en España seguía sobrevalorada cerca de un 20% en 2009 respecto a sus valores fundamentales. Y eso que España cuenta con un stock que oscila entre el millón y el millón y medio de viviendas nuevas sin vender.
 
El motivo de que el sano y necesario ajuste aún no se haya producido se debe a la intervención pública, emprendida con el objetivo de frenar el desplome del sector inmobiliario, tal y como señala Luis Garicano, economista de FEDEA, o Fernando Encinar, jefe de estudios del portal idealista.com.
 
En segundo lugar, el sector bancario ha tratado de sostener el precio de los activos inmobiliarios de forma artificial para no registrar pérdidas, ya que su solvencia depende de que su precio no caiga, debido al elevado stock de viviendas que mantiene en cartera, y que amenaza con ascender a medio millón, como mínimo. Sin embargo, tarde o temprano, la banca deberá rebajar el valor inflado de sus activos para deshacerse de dicho stock.
 
La compra de un piso se encarecerá 21.000 euros de media

• Des del 2006 els visats de direcció d'obra i certificats de finalització que es donen quan s'acaba un habitatge han caigut en picat.:
  • L'any 2006, de mitjana mensual, s'acabava la construcció 72100 habitatges nous i en el què va d'any 2010 la mitjana mensual és de 8300 habitatges nous, és a dir una caiguda del 88,4%!!!
• L'any 2006, de mitjana mensual, la licitació d'obra oficial total era de 3116,6 milions d'euros i en el què va d'any és de 1982,2, és a dir una caiguda del 46%, i tot això malgrat le PlanE del 2009 i del Plan d'economia sostenible del 2010, que ara ja no es reeditaran.

I en un altre ordre de coses sembla que l'efecte de les polítiques de devaluació interna (pujada d'impostos, disminució de salaris) s'està començant a notar:

Els preus de l'habitatge encara estan un 53,4% sobrevalorats, el segon país del món que els té més sobrevalorats. Un estudi de The economist ho revela.

Cal dir que la famosa bombolla xinesa que està a punt d'explotar a Hong-Kong, és més petita que la nostra (tenen un 49% de sobrevaloració), després de 2 anys de desinflada.

Hi ha crisi per estona.

Us adjunto alguns retalls d'info que m'ha fet arribar en Binissaida:

Les polítiques de contensió del dèficit públic

• etapa 1: Privatitzacions que aporten diners i eliminen el deute
• etapa 2: Bombolla immobiliària que evita un altre cop l'endeutament
• etapa 3: Només queda agafar dels treballadors i pensionistes i devaluar encara més "l'estat de benestar".