bombollaimmobiliaria.com

Cada cop m'alucina més que hi hagi gent com en Jaume Barberà que pugui fer programes de qualitat, i a sobre posant el focus en el que en general interessa silenciar... Chapó per en Jaume i el seu equip... i que duri (ja vorem).

En tot cas, en el programa del passat 13 de desembre va convidar al professor José Maria Gay de Liébana i, entre altres coses, amenitzades pel seu fer "informal" i les magnífiques gràfiques que va elaborar, va visualitzar una dada que hauria de permetre'ns entendre perquè la situació que tenim no és "reversible", no es sol·lucionarà amb cap vareta màgica i, possiblement, acabarà malament, com ja fa anys que anunciem per aquí, abans fins i tot que es parlés de la "crisi":

Espanya (administracions públiquies, banca, empreses i aprticulars), deu 4 cops el que ingressa/genera en un any (el deute és aproximadament quatre cops el producte interior brut).

Imaginem família a on només entra un sou mileurista. Això fa que s'ingressin 1.000€ x 12 mesos = 12.000€ Aquesta família, si es digués Espanya, tindria un deute de 48.000€. I com que no es pot passar 4 anys sense menjar ni respirar, per tornar un crèdit així li caldrien com a mínim 30, 40 o 50 anys... Però el retorn es podria fer si aquesta família pogués estalviar. I el que en realitat li passa a aquesta família és que no només no pot estalviar, sinó que a sobre gasta més del que ingressa, i per tant actualment, malgrat que ja està fent esforços, el que fa és ampliar el deute...

I entre altres coses, aquesta família:

Fa uns dies penjàvem una xerrada de l'economista Bern Senf (molt recomanable per entendre el mecanisme de tot plegat), i ara us penjo aquest video del 30 minuts, que és més "accessible per tots els públics", però que diu algunes coses bastant "clares" (m'agrada, especialment, l'analista de fesomia indú).

Que el "disfruteu"!

Pd.: sembla que el codi per penjar-lo no acaba de funcionar, així que deixo l'enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/3836950/El-negoci-del-deute

Podríamos ver un "crash dentro de pocas semanas", según banqueros

Un crash más grave que el provocado por el colapso de Lehman Brothers podría estar de camino, de acuerdo con un artículo de Harry Wilson y Philip Aldrick donde citan a fuentes relacionadas con la alta dirección de los bancos. Y es que las señales de alarma en los mercados de crédito se han disparado. Los seguros frente a un impago de la deuda de varios grandes bancos europeos han alcanzado niveles históricos, incluso han superado los registrados durante la crisis financiera causada por la implosión de Lehman hace casi tres años.

Los credit default swaps (CDS, que aseguran la deuda frente a un default) de los bonos del Royal Bank of Scotland, BNP Paribas, Deutsche Bank e Intesa Sanpaolo, entre otros, dieron las primeras señales de advertencia este miércoles. Los CDSs del RBS se negociaban a 343,54 puntos básicos, es decir, el costo anual para asegurar 10 millones de libras de bonos en caso de incumplimiento es ahora de 343.540 libras.

Avui han tornat a la càrrega amb Catalunya. Ens han tornat a rebaixar la qualificació del nostre deute (cal tenir en compte que aquesta agència, i gual que d'altres semblants, ha estat molt criticada per ser massa permisiva i donar qualificacions massa bones...). Ara estem a un graó del nivell de bonus considerat "bonus escombraria"!, una mena de subprime en el mercat del deute:
 
"Moody's ha decidido rebajar la calificación de la deuda de Cataluña de A1 (quinto nivel) a A2 (sexto nivel) manteniendo la perspectiva negativa, por lo que podría haber nuevas rebajas en el futuro. [...] El rating permanece en perspectiva negativa para reflejar las débiles perspectivas económicas, que afectarán a los ingresos impositivos, y la incertidumbre sobre la capacidad de Cataluña para obtener las grandes cantidades de dinero que necesita a un coste razonable"

 
"En 2011, según los cálculos de Moody's, la Generalitat afronta pagos por su deuda de uno 8.000 millones de euros, aproximadamente el 30% de sus ingresos operativos. Además, asegura que la proporción de su deuda tanto directa como indirecta en relación a sus ingresos pasará del 117% de 2009 al 170% en 2011."

 
Escala que fa servir Moody's
 

Us adjunto el millor article que he llegit en molt de temps:

La ópera Gotterdämmerung de Wagner es acerca del crepúsculo de los dioses paganos. El más potente de los dioses paganos de los últimos tiempos, el que ha guiado los destinos de la humanidad durante los últimos cuarenta años, es el de la Deuda Irredimible. Antes del 14 de agosto de 1971 las deudas eran obligaciones, y la palabra "bond" (que se puede traducir como cadena, del inglés al español) tenía el sentido de lo que literalmente significa: lo contrario de la libertad. El privilegio de emitir deuda tiene su correspondiente responsabilidad: la de reembolsar.

En ese fatídico día, todo cambió con una firma. El Presidente Nixon abrazó la espinosa teoría de Milton Friedman y declaró el irredimible dólar una Mónada, es decir, una cosa que existe en sí y por sí misma. De acuerdo con esta teoría, el gobierno tiene el poder de crear deuda inconvertible —la deuda que nunca necesita ser reembolsada y aún así no pierde su valor— con sujección únicamente a una "regla de cantidad"; por ejemplo, no debe ser aumentada en más de un 3% por año. Esta idea es tan ridículamente tonta que “sólo hombres muy versados la pudieron haber pensado”. Si el ladrón roba modestamente, entonces no será detectado. Nunca se les ocurrió a los profesores de Economía y a los periodistas financieros que modesto y ladrón son términos contradictorios. ¿Cómo llegaron a creer en una deuda inconvertible? La explicación muy probablemente se encuentre en el dicho de Schiller: "Toda persona, como individuo, es tolerablemente sensata y razonable. Pero como miembro de una multitud se convierte inmediatamente en un cabezota". Los profesores de economía y los periodistas financieros no son la excepción.

Article molt interessant publicat originalment a sinpermiso.info
 
Michael Hudson
Sin Permiso
 
Parece que las librerías andarán inundadas en el verano y el otoño próximos de textos encargados por los editores hace un año, cuando la economía estaba descarrilando. La estrategia de marketing preferida es la de ofrecer asesoramiento por parte de celebridades bien ubicadas en el núcleo del sistema sobre el modo de restaurar la feliz era 1981-2007, dominada por ganancias de precios resultantes de deuda apalancada en bienes raíces, acciones y títulos de obligaciones. Pero la Economía de la Burbuja estaba a tal punto apalancada en la deuda, que no es razonable esperar restauración ninguna.
 

Cada cop hi ha més gent que no pot fer front als seus deutes. Això és així per una combinació de factors:

• la irresponsabilitat i/o immaduresa de la gent
• la devaluació dels actius i/o la crisi econòmica (de la que hem vingut advertint en algunes webs, com aquesta, malauradament amb poca audiència... si si, ja sé que lo del Barça és més important... o no?)
• el Pensament Únic, la percepció de que la realitat era aquella en que endeutar-se i viure al dia o, millor dit, viure amb diners del futur, era lo normal, lo lògic, etc. Aquest Pensament Únic és el que el Sistema Capitalista, mitjançant els seus mitjans de Desinformació i Intoxicació ens ven com a "Realitat"
• el mateix sistema econòmic, que ens porta cap aquí. Les coses moltes vegades poden ser de qualsevol manera, sinó que depenent de les regles del joc amb les que triïs jugar. El Capitalisme te un disseny determinat, i aquest disseny te unes conseqüències: concentració de la riquesa, crisi periòdiques, etc. Això ja ho va dir un barbut fa més de 150 anys ;-) Podeu, per exemple, llegir el perquè tot el sistema econòmic es basa en el creixement sense aturador del crèdit clicant aquí

Bueno, al que anava, per tots aquells que tingueu deutes impagables o que us hagueu adonat que potser no te sentit arruïnar-se la vida pagant-les, us pot interessar la Comunitat de Morosos que s'ha creat a la web de Crisi: http://www.17-s.info/moroses

A qui se li acut preguntar què és el nostre diner, què significa, com s'ha creat, etc.? La veritat, boi a ningú :-) I menys encara a ningú se li acut pensar que els "papers" que entenem com a diner, i que ens pensem que més o menys tenen un "valor", el poden perdre, o que es creen del no res (o del deute, més concretament). Bueno, doncs si, el tema tiene miga... I resumint us puc dir que es un muntatge que quan va bé, doncs mira, símplement ens prenen més o menys el pèl però tampoc ens n'enterem massa, però si el sistema colapsa, cagada pastoret... I això és un dels riscos de tot el merder finacer que estem veient aquests dies als USA. El sistema, que té algun punts molt febles (bàsicament és una espiral que no pot parar), sembla que podria colapsar, i amb això el valor que tenien els papers que naltros enteníem que era diner...

Cada cop més sovint ens arriben informacions sobre els efectes de un probable boom de la bombolla immobiliària. Aquestes valoracions, però, provenen de grans institucions més o menys vinculades al món dels negocis (com ara la darrera de The Economist) i per tant les seves valoracions rara vegada passen de ser de tipus macroeconòmic o financer.

La meva parella i jo ens hem comprat un pis tot just fa un any. Tot i que portem un cert control sobre la nostra economia domèstica no podem deixar de veure el panorama futur amb una mica de preocupació. A cadascun d’aquests articles o comentaris que arriben sobre la imminent caiguda del preu dels pisos busquem l’inel•ludible paràgraf sobre els efectes d’aquesta caiguda i un rere l’altre ens deceben.