bombollaimmobiliaria.com

Cada cop m'alucina més que hi hagi gent com en Jaume Barberà que pugui fer programes de qualitat, i a sobre posant el focus en el que en general interessa silenciar... Chapó per en Jaume i el seu equip... i que duri (ja vorem).

En tot cas, en el programa del passat 13 de desembre va convidar al professor José Maria Gay de Liébana i, entre altres coses, amenitzades pel seu fer "informal" i les magnífiques gràfiques que va elaborar, va visualitzar una dada que hauria de permetre'ns entendre perquè la situació que tenim no és "reversible", no es sol·lucionarà amb cap vareta màgica i, possiblement, acabarà malament, com ja fa anys que anunciem per aquí, abans fins i tot que es parlés de la "crisi":

Espanya (administracions públiquies, banca, empreses i aprticulars), deu 4 cops el que ingressa/genera en un any (el deute és aproximadament quatre cops el producte interior brut).

Imaginem família a on només entra un sou mileurista. Això fa que s'ingressin 1.000€ x 12 mesos = 12.000€ Aquesta família, si es digués Espanya, tindria un deute de 48.000€. I com que no es pot passar 4 anys sense menjar ni respirar, per tornar un crèdit així li caldrien com a mínim 30, 40 o 50 anys... Però el retorn es podria fer si aquesta família pogués estalviar. I el que en realitat li passa a aquesta família és que no només no pot estalviar, sinó que a sobre gasta més del que ingressa, i per tant actualment, malgrat que ja està fent esforços, el que fa és ampliar el deute...

I entre altres coses, aquesta família:

Seguim a dalt de tot de la Champions: els interessos del deute del Tresor Públic Espanyol a 3 i 6 mesos es disparen, per sobre tots els registres d'altres països, inclosos Grècia i Portugal!
El camí que està prenent Espanya és de no retorn. Amb uns interessos tant alts, l'espiral del deute és insalvable. Cal intervenció del BCE o del FMI immediata (aquest darrer ho ha anunciat aquesta tarda).

http://www.latiza.es/Mercados.aspx?con=201255

El Tesoro paga más que Grecia por la deuda a corto plazo
Se ve obligado a elevar el interés de las letras a tres y seis meses por encima del 5 por 100, récord desde que existe el euro
Como ocurrió la semana pasada, la subasta del Tesoro se ha saldado con el cumplimiento de los objetivos recaudatorios, pero con nuevos récord en el interés desde que existe la eurozona. El rendimiento de las letras a tres y seis meses ha superado el 5 por 100, alcanzando niveles similares a los que pagan países como Grecia o Portugal en sus emisiones de sondeo.

En total, se han colocado 2.988 millones de euros, muy cerca del máximo previsto, que era de 3.000 millones, más bajo que en las últimas colocaciones a estos plazos.

En concreto, el tipo de interés marginal a tres meses se ha duplicado, pasando del 2,35 al 5,22 por 100. El rendimiento medio también ha superado el 5 por 100 (5,11 por 100), superior, por ejemplo, al pagado por Portugal en su subasta de la semana pasada (4,89 por 100). A este plazo, se han adjudicado 2.022 millones, con una demanda de casi el triple, ya que el ratio de cobertura ha sido de 2,9 veces.

No tiene este envío bajo observación. Pulse para comenzar a hacerlo

Si llegiu aquest post de Marai, un dels meus favorits de Burbuja, veureu que la caiguda de preus en el sector s'està aguditzant:

2011 puede ser el año que vea el mayor desplome de precios de vivienda desde que se iniciara la crisis. El crédito para la adquisición de viviendas se ha secado (bueno, se ha reducido en cerca de un 50% respecto al año pasado). Los tipos de ínterés que se aplican al crédito nuevo, que tocaban mínimos a finales de 2010, están subiendo con fuerza. Aquí en b.info se dice que el "bull trap" ha pasado (buscar el famoso hilo de las fases del estallido de una burbuja inmobiliaria) y por tanto el desplome de precios empieza de verdad.

Añadir a ésto los riesgos sistémicos de la crisis de deuda: la crisis de las deudas soberanas en la zona euro, el reconocimiento de que buena parte de las deudas son impagables, la charada americana del tope de la deuda. Añadir la incipiente ralentización de la economía China y quizás otras economías emergentes. Añadir el estancamiento económico en la OCDE, el relativamente elevado precio del petróleo...

Propongo una Gran Porra del precio de la vivienda en 2011 que incluya todos los índices:

1) PORRA PRECIÓMETRO
 

No tiene este envío bajo observación. Pulse para comenzar a hacerlo

Tot i que el final no s'ha establert un límit concret en el text de la reforma, sí que el text preveu que per una llei orgànica es pugui fer, i sembla ser que aquesta llei ja s'està preparant, i que el límit serà de 0,4% a partir del 2020.
 
Jo el què penso és que encara que hagin posat el 2020 (pensant que ja haurem sortit de la crisi), és extremadament improbable que aquest límit es pugui acomplir. Però és que és encara més improbable que aquest límit el puguin acomplir TOTS els països de la UE, tal com pretenen Merkel i Sarkosi.
 
Si mirem l'evolució del dèficit de l'estat espanyol en els darrers 15 anys veurem que només s'hagués pogut acomplir aquest propòsit en els millors anys de la bombolla.
O sigui, que pel 2020, o Espanya recupera l'empenta de la bombolla, o res.

 
I si mirem en el conjunt de la UE passa exactament el mateix.

Mentre que l'atur ha pujat un 3,1% en el darrrer any (entre el 2T del 2010 i 2011), el nombre de contractacions públiques s'ha dispoarat un 4% en els darrers 6 mesos (al doble del ritme de l'any anterior, que ja va ser fortot), i un 12% des que va començar la sagnia de la crisi. El fenomen és d'abast espanyol, influenciat per les el·leccions locals. Però sembla que Catalunya s'aparta d'aquest tendència inversa.

"La estadística ha vuelto a desmentir el discurso oficial de la contención del gasto en las administraciones públicas, especialmente en el capítulo de contratación. Esta vez ha sido la Encuesta de Población Activa (EPA) la que ha reflejado en sus índices que el número de asalariados no se ha reducido a partir de mayo del 2010, fecha clave en el anuncio del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de que España necesitaba un gran plan de austeridad, empezando por las administraciones públicas.

Us enllaço el darrer article d'en Juan Carlos Barba, a on defensa que l'atur no s'ha reduït realment al darrer trimestre (com afirma el govern).

I per anar fent boca, el primer dels molts gràfics amb els que acompanya l'article:

També m'ha cridat l'atenció que mentre l'ocupació del sector provat ha tingut una forta baixada des del començament de la crisi, les administracions públiques han continuat fent gala de una miopia suicida i han incrementat l'ocupació. De aquellas aguas, estos lodos... (o els que vindran ;-) )

Europa arde en llamas. El experimento fallido del euro hace aguas por todos lados, ante unos políticos europeos incapaces de ponerse de acuerdo ni sobre el café que se toman por las mañanas. Una Alemania, que ya sabemos todos que son santos, puros y los que han hecho las cosas bien, pero ahora lo están haciendo igual de mal que todos los otros políticos europeos.

Europa arde en llamas, los hedge aprovechan el que nadie sabe defenderse, van a por Italia, lo malo es que Italia es la tercera economía de la eurozona y tiene una deuda enorme, si cae Italia, ya no es que caiga España, es que se cae el euro, la zona euro y todo el experimento. Increíble con qué tranquilidad desde el centro del bosque ven cómo arde la periferia, como si las llamas nunca fueran a llegar allí... por lo que no ven necesario llamar a los bomberos. Mientras Europa se viene abajo, el BCE sube tipos, en el colmo del surrealismo. Hemos perdido la brújula. Toda la especulación mundial acude como moscas a la miel, a las posibilidades que se les abre especulando contra Europa.

El incendio es muy importante, con España ya claramente por encima de los 300 puntos de spread, y la rentabilidad del bono a 10 años al 6 %, punto a partir del cual nunca volvieron a la normalidad, ni Grecia, ni Irlanda, ni Portugal, y lo malo es que nadie llama a los bomberos. Por lo tanto la única forma de que se apague el incendio es que llueva, o sea, la fortuna, un golpe de suerte, o aquello de demasiado grande para caer.

No tiene este envío bajo observación. Pulse para comenzar a hacerlo

Passo dos informes del Ricard Vergés, un dels experts més importants en mercat immobiliari.
També he parafrasejat les parts que he considerat més importants, perquè amb una ràpida ullada s'entengui l'arrel del més gran problema que té la nostra economia: la fi de la bombolla immobiliària

Certament, hi ha culpables, no és un problema de causes difuses i incommensurables com ens intenten vendre els del PSOE.

I d'altra banda, el què això evidencia és que Espanya fa temps que no li toca més remei que fer "trampa" per continuar gaudint de creixement econòmic. Qui pensa que la bombolla pot retornar no entén que el diner per remprendre-la només pot venir de fora, i que a fora ens el van prestar fins que van veure la vulnerabilitat de la nostra economia, basada en una mena d'estafa piramidal que a la mínima de canvi podia fer esfondrar tota la parròquia. I la mínima de canvi va arribar, i l'eixeta es va aturar. Ara només ens deixen diner a costa del pagament de molts interessos, i sota vigilància escrupulosa. L'aventura d'una nova bombolla és impossible.

http://www.ricardoverges.com/pdf/800.000.pdf
http://www.ricardoverges.com/pdf/Stocks.pdf

L'evolució del cost del deute irlandès i portugués s'ha disparat. Aquests països estan molt a prop de la situació que va patir Grècia amb el seu deute a finals d'abril quan va necessitar el rescat d'Europa i el FMI.
 
Espanya, per ara, es manté distanciada d'aquest mal tràngol (tot i que som el 9è país del món amb més risc de fallida).
 
I no podem estar tranquils, perquè la bola de neu que ha provocat la bombolla immobiliària està lluny d'haver-se aturat. Les entitats financeres van comprometre una immensa quantitat de diner per a finançar tot el totxo que es feia, a plaços curts, pensant que la comèdia funcionaria sempre. I ara els instruments (cèdules, bonus, etc) estan vencent i no la poden pagar (perquè l'activitat econòmica que tants rèdits donava a bancs i caixes, el totxo, ha frenat completament) de manera que cal imperativament anar a renovar els préstecs contrets.
 

El govern s'ha compromès, davant del FMI, a rebaixar al 3% el dèficit (que el teníem al 12%, i que que ara a prop del 10%).

Alguns estudis econòmics "independents" no són tan optimistes, però reconeixen que en gran part si que es podrà reduir

Però el dubte sorgeix a més de un, perquè la nostra ecomomia és depenent dels ajuts del BCE, i per això no s'esfondra.

I així continuarà, perquè la relació deute/PIB, o el què és el mateix, la capacitat d' endeutar-se en relació a la de generar riquesa no disminuirà, ans el contrari. Potser si que aconseguirem el miratge, però fins que el BCE aturi la sagnia. I sembla que ja s'estan començant a cansar els que manen
 
Poso aquí una reflexió del JcB sobre aquest tema, que ajudarà a que s'entengui millor el què vull dir:

"Lo que parece que se les escapa a esta gente es que NO se pueden cumplir a la vez los objetivos de reducción del déficit público (y por ende del corriente vía reducción de la demanda) y de crecimiento económico.

Para que recuperar la confianza de los mercados es imprescindible estabilizar la ratio deuda/PIB, pero para ello es necesario que el crecimiento del PIB sea MAYOR que la tasa de interés real.

No tiene este envío bajo observación. Pulse para comenzar a hacerlo