bombollaimmobiliaria.com

Mentre que l'atur ha pujat un 3,1% en el darrrer any (entre el 2T del 2010 i 2011), el nombre de contractacions públiques s'ha dispoarat un 4% en els darrers 6 mesos (al doble del ritme de l'any anterior, que ja va ser fortot), i un 12% des que va començar la sagnia de la crisi. El fenomen és d'abast espanyol, influenciat per les el·leccions locals. Però sembla que Catalunya s'aparta d'aquest tendència inversa.

"La estadística ha vuelto a desmentir el discurso oficial de la contención del gasto en las administraciones públicas, especialmente en el capítulo de contratación. Esta vez ha sido la Encuesta de Población Activa (EPA) la que ha reflejado en sus índices que el número de asalariados no se ha reducido a partir de mayo del 2010, fecha clave en el anuncio del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de que España necesitaba un gran plan de austeridad, empezando por las administraciones públicas.

Us enllaço el darrer article d'en Juan Carlos Barba, a on defensa que l'atur no s'ha reduït realment al darrer trimestre (com afirma el govern).

I per anar fent boca, el primer dels molts gràfics amb els que acompanya l'article:

També m'ha cridat l'atenció que mentre l'ocupació del sector provat ha tingut una forta baixada des del començament de la crisi, les administracions públiques han continuat fent gala de una miopia suicida i han incrementat l'ocupació. De aquellas aguas, estos lodos... (o els que vindran ;-) )

Una publicació recent d'estadístiques d'atur posa la pell de gallina: Espanya està en el high level. Encara que sembli molt homogeni, són estadístics a partir del conjunt de regions de la Unió Europea dels 27.

Catalunya va tenir un atur del 16,2, la 15a de la llista de la dreta (sota Balears i Letònia). Vam ser l'única regió de la meitat N d'Espanya (incloent Madrid) amb un atur superior al 14%, i si miressim l'increment d'atur experimentat entre 2008 i 2009, estaríem en el lloc nº6 de tota la EU27!

Font

A la UE27 els països que tenen aturs més elevats són els de l'Est, junt amb un quants PIIGS (Espanya la primera).

L'atur és un indicador de la penúria social. Però la bombolla immobiliària ha deixat ha molta gent hipotecada, i això encara fa més gros el problema de l'atur. Tanmateix, si busquem en quina situació d'arrendament es troben els països amb més atur, ens trobem que són precisament els que menys població tenen hipotecada o amb lloguers de preu de mercat. Bé això és cert pels països de l'Est, gràcies a llur història socialista que els ha donat aquest pa sota el braç. Però la nostra no és una història tan gloriosa, ni la dels altres PIIGS (marcats en blau), i la condicionant de la hipoteca pesa per a molta gent.

Això encara ens posa més sols com a país (Espanya i Catalunya) dins l'EU27, perquè arrepleguem tot el pitjor...

A sota la gràfica he posat els aturs i he marcat en vermell aquells aturs <10.

El colors verds de dins les barres representen el conjunt de població alliberat de la feixuga càrrega del cost de l'habitatge, i els rogencs el conjunt de població sotmès a la feixuga càrrega del cost de l'habitatge (mirar llegenda per entendre-ho més bé).

Una de les coses que es diu d'Espanya és que per compensar l'elevada cost d'acomiadament que pateixen els traballadors fixos, ha calgut disparar la taxa de precarietat del treball convertint a Espanya amb el país que més treballadors temporals té. O sigui que la culpa és dels sindicats perquè tenen massa protegits als seus afiliats que són fixos.

Doncs bé, si mirem les dades que dóna la OCDE, i en concret dos indicadors força adequats per valorar aixó: el grau de contractació temporal (expressat en % dels ocupats) i el grau de protecció laboral (un indicador que elabora la OCDE en base els costos d'acomiadament), i els posem cara a cara, país per país, surt una gràfica on Espanya surt en una posició totalment excèntrica, fora de la correlació suposada que fan servir d'argument per criticar als sindicalisme espanyol i justificar una reforma laboral que atenta contra els drets fonamentals de la classe treballadora:

Fa poc varen fer un programa a TV3 que es preguntava com era que Espanya era el país amb més atur de tots els paísos desenvolupats del món (veure gràfica).

Veureu que es donen moltes explicacions. però la més senzilla es troba mirant les dades de precarietat laboral que té Espanya en comparació amb la resta de països.

 
Tanmateix, hi ha una regla senzilla, anomenada la “llei de Okun”, que relaciona el creixement de l'atur amb el creixement del PIB que ens podria resoldre l'enigma. En realitat, més que una llei, és una relación estadística que no es compleix exactamente. Però en general, pel conjunt d'anys tant per Espanya com per qualsevol altre país es pot extreure un recta que correlaciona la variació de la taxa d'atur amb la variació de la taxa de creixement del PIB. I també en general, s'extreu una xifra virtuosa que és el percentatge de creixement del PIB necessari per sobre el qual es comença a generar llocs de treball i per tant a rebaixar l'atur. Aquesta xifra curiosament no varia gaire entre països, i en general es manté el 3% com un estàndar (veure gràfica)

Tot i que la majoria de mitjans expliquin que el nombre d'aturats a Espanya va decréixer en 83.834 persones aquest mes de juny, cal dir que aquesta dada no està desestacionalitzada, i per tant no serveix per tenir una idea general del què significa. Quan es comparen dades mensuals, el factor estacional distorsiona la anàlisi, i el bon manual del periodista ho sap: "es necesario minimizar en lo posible los lapsos en los datos y siempre escribir de una manera que revele esos lapsos, en vez de pretender que no existen". Si prenem la dada desestacionalitzada la cosa canvia, a Espanya aquest mes de juny va decréixer el nombre d'aturats en 10.800 persones només.

Tanmateix, les dades de l'atur són poc representatives per valorar la destrucció de llocs de treball. Cal tenir en compte que un aturat és una persona que activament s'apunta a una llista, i això sempre és un filtre sobre els desocuptats reals (avui han dit a la tele que molts treballadors de la construcció que ja saben que no trobaran feina en el sector han deixat d'apuntar-se a les llistes). Per tant, per saber la gent que realment s'ha quedat al carrer, és millor fixar-se amb les dades d'ocupació.

L'Euroconstruct és un grup independent de recerca, especialitzat en la prospectiva del sector de la construcció. Fa seguiment i previsions dels mercats de la construcció en 19 països europeus, a través d'una xarxa d'instituts. Un d'ells és l'ITEC, on podreu llegir un sumari del darrer informe.
També trobareu la notícia explicada a El economista .

Llegeixo a el confidencial que el Fons Monetari Internacional ha advertit sobre el risc que punxi la bombolla immobiliària i això arrossegui als EEUU a una desacceleració econòmica. Aquesta desacceleració també la pronosticava el ex-assessor finacer de Bill Clinton.

Entre altres conseqüències podria tenir com a conseqüència la caiguda del dollard i això també té efectes negatius en les economies europees i japonesa que veuen com les seves exportacions son més cares. O sigui, que si punxa la bombolla als EEUU hi ha més probabilitats de què hi hagi un augment de l'atur a Catalunya, el que probablment comportaria un augment de la morositat en el pagament de les hipoteques.