bombollaimmobiliaria.com

Un altre post del bloc del Marc Vidal ;-) Al bloc d'en Marc Vidal: www.marcvidal.cat/marcvidal/2007/10/el-nostre-credi.html , en aquest cas sobre els passos que es van fent (i teòricament s'anirien fent), per arribar al credit crunch espanyol.

Això del crèdit crunch ve a ser que en una (mala) situació econòmica a on les empreses necessiten accedir a recursos financers (crèdit), els bancs el que fan és tot el contrari, donar cada cop menys diners i més cars. La conseqüència, un daltabaix econòmic, perquè les empreses, si no tenen recursos financers han de plegar, reajustar-se, vendre's, etc. Com sempre els catalanets d'a peu en pagaríem les conseqüències: atur.

Per què és probablem que hi hagi un crèdit crunch? Perquè ens hem passat uns anys a on quatre s'han omplert les butxaques a costa de la resta :-) Ara, quan es trenca la roda de la bombolla immobiliària que ho feia rodar tot, les empreses d'aquest sector, per fer front als impagaments o a les expectatives de vendes no satisfetes necessiten diners per pagar les seves "hipoteques". Però els bancs no deixen diners si pensen que no podran recuperar-los... I els que deixen, els deixen més cars si hi ha més risc i/o si l'euribor puja. I l'euribor puja si hi ha tendències inflacionistes (no cal explicar que els preus pugen molt més del que reflexa l'inflacció, oi? i que la pujada del petroli i els aliments encara ho empitjoren més). I com que espanya ha cedit la sobirania monetària al BCE, encara que volgués, el baixar l'euribor no depén d'ella...

Pd.: per cert, la pèrdua de sobirania en els mecanismes de decisió econòmica son, al contrari de com ens els ven el discurs del pensament únic, un increment del dèficit democràtic de les nostres societats, a on deixem àmbits vitals pel nostre benestar en mans d'institucions no democràtiques a on els ciutadans tenim una capacitat de influència mínima (bancs centrals, BCE, FMI, BM, acords de lliure comerç, etc.). Això que vol dir? Vol dir que els 4 de sempre (però en aquest cas a nivell mundial) decideixen quina és la millor manera d'omplir-se les seves butxaques i naltros només podem esperar de que sigui d'una manera "poc traumàtica". Si tenim mala sort i hi ha un espetec, en molts casos paguem els plats trencats (per exemple fent servir diners públics, de tots, per ajudar al capital especulador privat, com aquest agost) i en altres casos, a part de pagar-los, els patim (atur, gana, guerres). És un tema massa àmpli per estar en una post-data, i si voleu el podem debatre via comentaris d'aquest article.