bombollaimmobiliaria.com

Cada cop més sovint ens arriben informacions sobre els efectes de un probable boom de la bombolla immobiliària. Aquestes valoracions, però, provenen de grans institucions més o menys vinculades al món dels negocis (com ara la darrera de The Economist) i per tant les seves valoracions rara vegada passen de ser de tipus macroeconòmic o financer.

La meva parella i jo ens hem comprat un pis tot just fa un any. Tot i que portem un cert control sobre la nostra economia domèstica no podem deixar de veure el panorama futur amb una mica de preocupació. A cadascun d’aquests articles o comentaris que arriben sobre la imminent caiguda del preu dels pisos busquem l’inel•ludible paràgraf sobre els efectes d’aquesta caiguda i un rere l’altre ens deceben.

Durant el nostre periple a la cerca de pisos i hipoteques ens vam trobar amb gran quantitat d’individus que tracten directament amb la gent (comercials, directors d’APIs, banquers, super-banquers,...). A molt pocs els preocupa realment la gent que tenen davant i estan disposats a fer tot tipus de trampes per tal de concedir-te la hipoteca (taxacions boges, valors d’escripturació al gust, crèdits personals allà on no arribis,...). El més curiós i preocupant és que molts no tenen ni idea de com funciona el negoci en el que treballen. Quan a un director d’API li vem arribar amb uns càlculs de despeses, quotes, interessos,... ens va dir: “Jo de números no en sé gaire. Però no us preocupeu. Amb un parell de trucades està solucionat.” !!!!!

Vista la irresponsabilitat dels que han de concedir els crèdits i la poca vista dels que compren per sobre de les seves possibilitats, penso que els principals efectes de l’explosió de la bombolla no els hem de quantificar en percentatges del PIB o valor net del mercat immobiliari. Si de debò la situació és tant preocupant com sembla, potser l’hauríem de començar a quantificar en numero d’embargaments.

"El deute de les famílies espanyoles arriba al 90% de la seva renda." (Europa Press, 3 de maig de 2004)

"L'increment del deute de les famílies espanyoles arriba a quotes històriques. Un 21,3% més alta que al febrer de 2005." (Agències, 16 de maig de 2006)

"La deuda de las familias crece un 19% y alcanza 731.000 millones." (El País, 22/7/2006)

"Crece espectacularmente la deuda de las familias: En 2007 llegará al 142 por ciento de su renta." (Forum Libertas, 26/07/2006)

Notícies com aquestes porten anys sortint als diaris, sempre a prop d’altres que anunciaven nous rècords en l’adjudicació de crèdits hipotecaris. Novament, si aquestes dades són certes, aquí fora hi ha una massa important de gent que no sembla que sigui capaç d’assumir el creixement dels tipus que s’està produint.

Aquest gràfic mostra l’evolució de l’Euribor en els darrers mesos. Aquest és un índex diari que es calcula en base a “preu”que els bancs es cobren entre ells en les operacions de compra i venda de diners a diferents terminis. Mensualment es fa una mitja de l’índex de les operacions a un any i s’obté la dada màgica que surt als diaris i als noticiaris de la televisió. Quan toca fer la revisió de la hipoteca, el banc agafa el valor de l’últim índex publicat a data de la revisió, que acostuma a ser a principi de mes i per tant pot tenir 2 o 3 mesos d’antiguitat (no conec les raons d’aquest retard, per que el càlcul és directe, però si, per exemple, et revisen la hipoteca a l’octubre es possible que t’apliquin el tipus d’interès publicat al juliol...).

De setembre de 2005 a setembre de 2006 l’Euribor ha pujat 1,3 punts fins els 3,4 actuals (i continua pujant) després de 2 anys en els que no havia pujat de 2,5. Posant com a exemple el que es podia trobar fa un any a Barcelona (pis de 35 milions de pessetes, hipoteca a 30 anys amb diferencial de 0,5 sobre l’Euribor) aquesta pujada es tradueix en una pujada de les quotes mensuals del 17’8% (de 842€ a 992€). Això en la principal despesa de les famílies, una despesa que en una economia familiar sanejada s’aconsella que no passi del 40% dels ingressos mensuals, però que tots sabem que això és completament irreal i que els bancs porten anys saltant-se a la torera aquest límit (un límit imposat pel Banc d’Espanya a la concessió de crèdits hipotecaris).

En resum. Si el deute és el que sembla que és i està pujant a la velocitat que ho fa, jo crec que un dels primers indicadors de la fallida es veurà a carrer. Per molt que el ministeri d’economia i els bancs centrals parlin de un desinflament progressiu que no faci patir l’economia els efectes sobre les famílies més pobres es notaran igual. Potser estic dient obvietats, però cada dia espero llegir informacions als diaris sobre desallotjaments massius de famílies.

PD. Sí, també és possible que els bancs provin d’absorbir aquests descoberts augmentant la vida de les hipoteques a les famílies que no arribin a finals de mes. Aquesta seria una estratègia per guanyar temps a costa del deute i de continuar inflant la bombolla.