bombollaimmobiliaria.com

He vist en un article a cincodias.com dos aproximacions molt interessants sobre què és més rentable (o com perdrem menys capital), llogant o comprant. La situació a analitzar és la d'una persona que ha de triar entre comprar o llogar com a opció per viure (és a dir, la primera residència; no parlem dels quatre acabalats que poden invertir el seu patrimoni en comprar habitatges per especular/invertir).

L'article es planteja a partir de la paradoxa de què a Espanya, a diferència d'altres països, la gent no té tendència a plantejar-se aquestes dues opcions, sinó a preguntar-se només, fins a quant pot pagar per un habitatge.

En la primera aproximació es fa servir un índex econòmic, el PER, de preu dividit per beneficis, que ens dona el nombre d'anys necessaris per recuperar la inversió. El resultat és que l'habitatge pot tenir un per de 55 anys (i sense tenir en compte el manteniment), que equival a un rendiment del 1,8%. Aquest rendiment és inferior fins i tot a l'estalvi a llarg termini en deute públic. És a dir que el xollo de la totxana com a gran inversió potser no ho és tant.

L'altra aproximació es fa comparant la rentabilitat del lloguer i de la compra. Es parteix d'una situació tipus de dos famílies amb 300.000€. En un cas l'inverteixen en comprar una vivenda i en el segon, inverteixen aquest capital en deute públic al 4%. En el segon cas, amb la meitat dels interessos, un 2%, n'hi ha prou per llogar un habitatge equivalent a la que l'altra família ha comprat, mentre el capital va augmentant un 2%. Si després dels anys, 30 o 40, suposem que la vivenda s'ha revaloritzat un 2% (al tanto, cal tenir en compte manteniments, etc.), les dos famílies tenen el mateix capital. La conclusió d'aquest anàlisi és que no és cert allò de què el que lloga llença els diners...

En resum, segons la meva opinió, la gent ens deixem portar molt per idees pre-concebudes i fem pocs anàlisi amb perspectiva.