bombollaimmobiliaria.com

Avui ens hem esmorzat unes quantes notícies que indiquen que la cosa no va fina i al llop de la crisi a Espanya li comença a caure la pell de xai... Algú podrà dir que això de la crisi està ja molt vist. Però no, jo no parlo del que hem vist fins ara, que no és una minúcia amb la que ens pot caure... (casi que podria afirmar: "amb la que ens caurà").

Per començar ahir en Roubini, un economista de prestigi, professor a la universitat de Nova York, dels pocs que van avançar la recessió/depresió que estem vivint, va comentar que Espanya era el perill més gran per la Unió Monetària Europea (l'Euro).

Aquesta és una hipòtesi que es comenta en els fòrums econòmics alternatius, però de la que els nostres mitjans de desinformació no acostumen a parlar...

I per acabar-ho d'adobar, en Zapatero ha afirmat que Espanya no sortirà del euro.

És significatiu que el president de l'estat espanyol digui això perquè:

1. quan es parla d'un tema, encara que sigui per desmentir-lo (i més si és per desmentir-ho, en el cas dels polítics), bé podria ser que algo hi hagués de cert... En Zp ha hagut de fer aquestes declaracions, que aixequen la llebre a nivell intern, perquè des de l'extranger els rurmors en aquesta línia devien estar a l'alça, sobretot des de les declaracions d'en Roubini.
2. fent una mica de broma, quan en Zp diu blanc, moltes vegades acava sent negre ;-)

El segon gran bloc informatiu del dia és l'anunci del Ministre de Treball, en Celestino Corbacho, que tenen la intenció de pujar l'edat de jubilació als 67 anys i restringir les pre-jubilacions... El bo del Corbacho intenta daurar la píndola dient que en cap cas pujarà fins els 70 anys, que és el globus sonda inicial per fer-nos veure que 67 tampoc està tant malament...

Això va en la línia de la fallida econòmica de les administracions públiques espanyoles (totes). En aquest cas el que està en entredit és la pervivència del sistema de pensions.

Era, per tant, una mesura cantada, com moltes altres que vindran, inclosa la que comentaré més endavant. Però malgrat la lògica de la mesura, el que és indicatiu és que el que la situació actual, en la que l'estat havia pogut maquillar els efectes de la crisi en base a l'endeutament públic, s'està esgotant per donar pas a la nova realitat, en la que un govern sense la capacitat de maniobra que dona la possibilitat de l'endeutament, haura d'anar implantant les mesures per pagar la factura de la crisi, que és el mateix que dir les mesures per compensar un model econòmic i productiu que fa molts anys que era irracional (a Espanya una mica més que a la resta del món capitalista/consumista) i l'afegitó de la despesa dels darrers dos anys per maquillar i intentar postposar els efectes de la crisi (rescat encobert dels bancs espanyols i Pla E).

Per cert, i només com a apostilla, està clar que retrassar l'edat de jubilació dotarà de més recursos la "borsa de les pensions" però serà en perjudici de l'atur... Vestim un sant per desvestir a un altre. I així anem...

La tercera notícia, que va pel mateix camí que la de les pensions, és l'anunci que les administacions públiques hauran de retallar 50.000€ de les seves despeses. Aquí aplica el que hem parlat en el punt anterior, i les seves repercusions (i les de les futures mesures de contenció/estalvi) les sentirem quan anem als hospitals, quan demanem una subvenció, quan ens retallin el xec-nadó, etc. etc.

Per acabar, la Unió Europea ha aprobat les ajudes bancàries del FROB, però amb un topall (el 2%).

Ja havia comentat en un post anterior que els processos de fusió de les caixes no es duen a terme per les raons que ens repeteixen els desinformadors a sou als telenotícies, sinó per evitar la fallida de les caixes. I és per aquesta raó que necessitaven l'ajut del FROB. De fet, l'ajut del FROB, i les probables amenaces, més o menys velades, del Banc d'Espanya, han obligat a les caixes en situació de risc, vers els processos de fusió. El FROB (els diners públics, vaja) era l'objectiu, no un element colateral del procés.

I és això el que hem pogut comprobar quan, davant l'anunci de la Unió Europea que havia d'estudiar els ajuts proposats pel govern espanyol per si vulneraven les normes de la lliure competència, els dos processos de fusió engegats a Catalunya van anunciar la suspensió del procés de fusió fins a "nou avís". No es fusionaven per millorar la productivitat i estalviar costos?

Doncs aquest "nou avís" també l'hem esmorzat avui, amb la benedicció europea dels ajuts públics a les Caixes d'Usura... perdò, suposo que hauria d'haver escrit d'Estalvi... La única pega, per a ells, sembla que és que el procés de fusió que capitanejava Caixa Catalunya demanava més quartos dels que el topall del 2% permet, i això requerirà l'aprovació europea... Tampoc cal patir, de moment a ningú, ni a Madrid ni a Brusel·les, l'interessa que el sistema bancari espanyol salti pels aires... Veurem fins quan poden estirar el xiclet ;-)

Bueno, tot va fent el seu camí... Al final, les lleis de la física s'imposen, també en el camp de l'economia, com no podia ser d'una altra manera...